El Ball de Valencians és l’antecedent directe dels castellers i comparteix, així mateix, orígens amb la moixiganga. Al Vendrell, les primeres referències documentals d’aquest ball són del 1770. Durant els anys noranta, l’Esbart Vila del Vendrell el va tenir dins del seu repertori de danses, però el 2008 un grup de joves va tornar a recuperar-lo com a secció de L’Embarcada.

Ball de Valencians

La particularitat d’aquest ball és que la seva coreografia té dues formes: una de ballada i l’altra amb construccions verticals. Les parts ballades constant de la Jota, les Estrelles Petites (quan els balladors i balladores formen una estrella amb els mocadors), la Barreja i la Bota. Pel que fan les construccions realitzen els Falcons, l‘Aranya i el Castell.

Ball de Valencians

El groc i el grana són els colors del vestuari del Ball de Valencians, i les castanyoles i els mocadors els elements característics. Sobre una camisa i uns pantalons blancs, el vestit consta de dos mocadors creuats al pit, un de grana i un de florejat, un faldellí groc amb un rivet grana, una faixa negra, uns camalls granes amb picarols, espardenyes negres i un mocador al cap amb puntets, originàriament groc per a les noies i vermell per als nois.

Ball de Valencians del Vendrell

La música del Ball de Valencians del Vendrell ha estat composta expressament per Adrià Grandia. Té dues parts diferenciades, una de compàs a dos i una altra a tres. Aquesta música es toca amb gralles i timbal.